Oh benvinguts, passeu, passeu...

...de les tristors en farem fum. Que casa l’Eva  és casa nostra, si és que hi ha casa d’algú.

Inicio aquesta entrada amb la que des de fa uns anys és per a mi la cançó oficial de Vilaverd, un petit poble de la Conca de Barberà que significa per a mi moltes més coses de les que penso.

Vilaverd és un dels primers “viatges” amb amics. És visitar una bona amiga en el seu exili estiuenc. És festa major. És anar a dormir quan es fa de dia i parar davant un semàfor que no està operatiu. Vilaverd és fer una calçotada amb cervesa rosa. És mirades de complicitat. Dormir a les golfes. I no dormir també. És revetlla de Sant Joan a la platja de Tarragona. És sopar una espasa de carn. És una bombolla que t’allunya de la rutina. És passar la  ressaca a la piscina. Vilaverd és trigar 3 hores en arribar i mitja hora en aparcar. És conèixer gent nova. Vilaverd es 0.17. És fer tot el possible per poder escapar-nos un cap de setmana. És estar on fire a la festa major de Picamuixons. És fer un xat per whatsapp amb gent de la mateixa habitació. 

Vilaverd és passar uns dies genials amb els amics de sempre.